- Dettagli
-
Pubblicato Sabato, 10 Agosto 2019 06:58
-
Scritto da Super User
-
Visite: 84
© -fòssil
posa una mà aquí com un bena blanca, tanca´m els ulls,
omplena el llindar de benediccions, després
d´haver passat a través
de l´or verd de l´iris
com una majestuosa abella
i –bri
sobre bri,
d´or i blat trillat-
de mi has fet
el teu brescam de llum
una constellació d´abelles giravolta el tiller
amb saviesa inhumana, un remolí d´intelligències no se separa
de l´arbre de la mel
- fóra reductiu dir amor
a aquesta necessitat de la natura-
mentre una buidor anterior cicatritza
entre flor i flor sense deixar –ne rastre:
empra la boca, del cor desenfila´m
el fibló d´or,
la memòria d´un llampec que ha cremat la meva figura humana
en una qualque prehistòria
on els folls acaricien les pedres com si fossin caps d´infants:
acosta´t, com la primera
entre les coses perdudes
i aquell rostre s´alça de la pedra per somriure de nou
24.5.13
Aggiungi commento
